Susan George acaba de publicar el llibre “Las seves crisis, les nostres solucions” a Icaria Editorial. Durant la seva estada a Barcelona periodistes de SICOM, hem tingut l’oportunitat d’entrevistar-la.
En aquest primer capítol ens parla dels responsables de les crisis, “les finances” i de les responsabilitats governamentals, que no tenen intenció de canviar res perquè estan espantats pel poder dels mercats. Diu Susan George que si no posem sota control els mercats i les finances no tenim res a fer i que per tant hem de fer saber als governs que no estem disposats a treure’ls-hi ni un dia més les castanyes del foc. Per les entitats financeres que han rebut ajudes, haurien de ser socialitzades com a mínim parcialment.
La realitat ens diu però, que estem molt lluny d’aquest escenari.
Diu Susan George que el món actual es com una presó en la que les finances són el “primer” mur. Les finances han creat una crisi de desigualtat i pobresa. Les diferències econòmiques entre la gent han anat creixent: els rics són molt més rics i els pobres molt més pobres. En conseqüència apareix un segon mur: la pobresa i la desigualtat. El tercer són les creixents dificultats per accedir a les necessitats bàsiques: aigua i menjar. El quart mur és el “medi ambient”, maltractat i cada cop més en precari. Per canviar el futur i evitar que sigui tant nefast com és ara, cal obligar als mercats a que facin el que nosaltres, els ciutadans, volem i no els que ells volen.
Susan George ens diu en aquest tercer capítol, que el G-20 no acompleix el que diu que farà. Per posar un exemple: en la reunió de Londres van anunciar un nou ordre internacional, però només van prendre decisions marginals. Van dir que combatrien els paradisos fiscals, contràriament van ser incapaços de fer aflorar els bilions de dòlars que hi estaven dipositats. En conseqüència hi ha centenars de bilions de dòlars en impostos que no seran cotitzats. Les empreses i als molts rics no els afectarà la crisi. Pels contrari als ciutadans sí els afectarà i molt. Aquests bilions haguessin ajudat a mantenir el benestar i a desenvolupar l’economia real. No ho faran. Els bancs, les grans corporacions financeres, han estat salvats. Les ciutadania, No. La gent haurà de reaccionar tal i com la crisi empitjori. Si no ho fa, si no ho fem, sacrificarem les nostres vides en benefici dels mercats.
Darrer capítol d’aquesta sèrie dedicada a Susan George.
Els governs, ara mateix, no disposen d’un sistema internacional de impostos. No s’atreveixen a imposar-los per l’oposició dels mercats i les entitats financeres. Per aconseguir-ho es necessària l’entesa de les persones, que s’ajuntin grups amb interessos diferents i obliguin als governs a actuar i a emprar la crisi financera per a resoldre les altres “crisis”: pobresa, desigualtat, ambiental….
Es imprescindible trobar un equivalent no violent a allò que va suposar la Segona Guerra Mundial per la resolució de la crisi del 29: una gran Transformació Verda. No sé si és políticament possible, però sí que ho és teòricament i financera.
Metges Sense Fronteres ens fa saber la situació real a Haití.
No ha començat la reconstrucció.
Encara hi ha necessitats per cobrir.
Només s’han complert el 2% dels compromisos econòmics.
El que s’ha fet és gràcies a les aportacions de la societat civil.
Des que els Estats Units es van fer càrrec del control de l’aeroport, entre els 60 i el 70% dels vols han estat per abastir la seves tropes.
Els exèrcits no poden fer tasques humanitàries. Estan al servei dels interessos del seu país que no tenen perquè coincidir amb els interessos de la població.
Les tasques humanitàries fetes pels exèrcits son molt cares.
L’exèrcit espanyol ha fet una gran tasca però amb els diners que s’ha gastat una organització humanitària amb experiència, hagués pogut fer 20 vegades més coses.
La gent està indignada per la manca de resolució dels problemes.
Encara no s’ha decidit on es reconstruirà la capital.
Hi ha molta gent que actua amb molta voluntat però que no té prou experiència. Hem hagut de fer moltes amputacions perquè no s’ha fet el seguiment posterior a les operacions o no s’han seguit els tractaments corresponents.
Més coses de la situació a Haití:
Estem molt gratament sorpresos de la resposta de la població haitiana des del primer dia. Ara mateix 3.100 haitians treballen a les instal•lacions de MSF.
Estem encara obligats a fer coses que més de 6 mesos després del terratrèmol no hauríem de fer però que encara calen: proveïment aigua, menjar, tendes de campanya, sanejament, higiene, wc…..
Abans del terratrèmol MSF gestionava gratuïtament el 80% dels naixements a la capital Port au Prince. També actuàvem molt en barris d’extrema violència on ateníem a ferits de bala, arma blanca o fins i tot a víctimes de violacions sexuals.
Ara s’han incrementat molts les situacions de violència sexual.
Una cosa que nens preocupa molt i molt, és recuperar la dignitat dels habitants d’Haití.
Haití ha despertat molts consciències: Creu Roja 1
Molts edificis estan encara per enderrocar.
Construir habitatges pels desplaçats és una prioritat que ara mateix no s’està abordant.
Construir una nova casa obliga a assegurar-se de qui és el propietari, Hi ha molts problemes per saber què és de cadascú amb el perill que això significa. No hi ha registres de la propietat.
Creu Roja dóna prioritat al proveïment d’aigua i sanejament a camps de refugiats on hi habiten al voltant de 100 mil persones.
L’actuació de Creu Roja a Haití és la més gran que mai s’ha fet en els més de 150 anys de història de l’organització.
El primer avió amb ajuda d’emergència que va sortir cap Haití, just dos dies després del terratrèmol, ho va fer des de Catalunya amb la participació directe del Govern de Catalunya a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària.
Cal assegurar que les ajudes que arriben vagin a parar a persones que ho necessiten. Això es feina del Govern. Com també assegurar que es té respecte per la dignitat de les persones.
La Crisi pot justificar retallades ens els pressupostos de cooperació al desenvolupament?
SICOM recull en dos vídeos, la síntesi del que van dir els representants dels partits polítics convocats per l’Assemblea de Cooperació per la Pau. Conèixer-ho ens ajudarà a saber el significat del vot de cadascú a les properes eleccions catalanes.
En el primer vídeo podem escoltar Víctor Puntas d’Esquerra Republicana i Félix Alonso de ICV-EUA.
En aquest segon i darrer clip podem escoltar Carlos Parry del PPC, Nicolàs Cortés del PSC i Miquel Sabaté de CiU.
Coneixem Marroc de la mà de l’ONG WAFAE. La Montse Giménez, participant en el camp de treball a Tànger l’any 2009, ens explicarà la seva experiència com a mestra de català a la ciutat marroquina en el marc del projecte de Cooperació Internacional i Sensiblització de WAFAE i la contrapart ALAMAL per al Desenvolupament Cultural i Social.
Dissabte 14-8-2010:
L’avió radiofònic del programa Món Obert d’Estiu fa una parada a Síria amb Montse Rodríguez, participant en una estada solidària de la mà de Sodepau i de la Xarxa AREMD (Xarxa de Turisme Responsable i Solidari a la Mediterrània). Els viatgers conviuen amb famílies del poble de Sheikh Hilal que lluiten per a la conservació i reconstrucció de les anomenades “qobbahs”, les cases tradicionals i potenciar així, el turisme responsable.
Dissabte 21-8-2010:
Viatgem fins a Centre Amèrica de la mà de NICAT – Associació de cooperants catalans de solidaritat amb Nicaragua.
Conversarem amb Rafael Joncadell, viatger a Nicaragua des de fa més de 30 anys i membre de l’Agermanament Popular de Nou Barris amb la Casa Comunal Boris Vega de la ciutat d’Estelí. També compartirem estudi amb Clara Giberga, participant l’any 2009 en l’estada solidària de NICAT cooperant amb la Casa Comunal del barri de Dinamarca de la ciutat de Managua.
Veient el següent vídeo, coneixeràs els autors de Món Obert d’Estiu!
Els programa “Tots per tos” de COMRàdio , Altair i l’Associació d’Amics de la UNESCO de Barcelona, convoquen cada any, la mostra de “Documentalisme Solidari”.
A la cinquena edició es van presentar dos documentals que la mostra va presentar amb el títol: la Sida al Sud.
Foren la “Vida a Tragos, que te lloc a Guatemala i “Silencio da Mulher” que passa a Moçambic.
En aquest primer vídeo podem escoltar les dades argumentals de la “Vida a Tragos”, que parla del quefer diari d’algunes treballadores del sexe a Escuinda, prop de la frontera de Guatemala amb Mèxic. Ens narra l’extrema duresa de la vida d’unes dones, amb risc d’encomanar-se o malaltes de la Sida, que malgasten el seu temps entre sexe de pagament i alcohol.
El reportatge es de Joan Carles Tomassi i de la Fundació Sida i Societat.
En aquest segon vídeo, “Silencio da Mulher”, el director, Gabriel Mondlane, amb Medicus Mundi, ens ensenyen el drama de la Sida a Moçambic.
Medicus Mundi estava treballant en la implementació del programa de prevenció de la transmissió vertical de la Sida, la que té lloc, durant l’embaràs i en el moment del part, de les mares als nadons. Tenien un problema: no se’ls apuntaven suficients dones i no romanien temps suficient per implementar adequadament el programa de prevenció. Aleshores se’ls va acudir fer el “docudrama” del qual en podeu conèixer els trets generals en el clip que segueix.
Natàlia Anguera és la delegada a Catalunya d’Acció Contra la Fam.
En aquets vídeo ens deixa clars tres conceptes:
L’ajuda al desenvolupament no és una almoina que es dona en temps de bonança, sinó una qüestió d’equitat i de justícia universal.
L’any 2008 hi havia al món 854 milions de persones que passaven fam. Ara n’hi ha 1.020 milions. Una de cada sis persones. Anem a pitjor!
Aquesta crisi ens ha de fer reflexionar sobre el model de creixement que hem tingut. No pot ser que la nostre fita sigui tornar a gaudir del mateix nivell social i econòmic que teníem abans de la crisi. Si així ho pensem, ens estem equivocant.
Óscar Serrano és el responsable de Nutrició i Salut d’Acció Contra la fam.
Ha treballat entre a d’altres països, a Níger, República Centreafricana i Haití.
En el “clip” respon aquestes preguntes:
En què consisteix la seva feina?
Quines dificultats es troba per a tirar-la endavant?
El sistema capitalista afavoreix que augmenti la fam al Món?
Quines mesures ajudarien a reduir la fam?
De quina manera podrien ajudar els mitjans de comunicació a combatre la fam?
Per Òscar Serrano seria convenient que els mitjans dediquessin cada dia i a cada informatiu o diari, uns minuts, unes ratlles, a recordar i fer seguiment de les principals emergències.
Què es l’ecofeminisme?
És una manera de veure la realitat, d’analitzar els problemes actuals. És un plantejament polític que conjumina l’ecologisme i el feminisme. L’ecofeminisme busca sinèrgies entre ambdós moviments i opcions de resposta a la crisi que siguin sostenibles, tant des del punt de vista ambiental, com pel que fa a l’equitat entre dones i homes i a la justícia social.
Ens ho expliquen Soraya i Marta, de Pandora Mirabilia, una cooperativa de treball formada per dones amb mirada feminista i interdisciplinària.
La consultora “Indera” va presentar el mes de juny de 2.010, en el sí de la campanya “Mou-te per la Igualtat, és de Justícia”, un informe que impulsen Ajuda en Acció i Intered, en el que donen respostes a , entre d’altres, les preguntes següents:
Com representen els mitjans a la Cooperació al Desenvolupament i en el si de la cooperació, com representen a les dones i a les relacions de gènere?
Les dones estan representades en la cooperació al desenvolupament?; En quins assumptes?; En els assumptes que es consideren de dones o també en els afers de caràcter general?
Maria Montesinos i Amanda Alexanian.
Conocidas las capacidades de resistencia de las entidades financieras españolas mostradas con la publicación de los ”stress test”, es necesario hacer una recopilación del estado de la economía española y mundial para no llevarnos a engaño.
SICOM ha decidido volver a mostrar algunos de los vídeos más significativos publicados a lo largo de este año 2.010 i a finales de 2009.
Pensamos que todos ellos son vigentes y que si bien entendemos que desde las instituciones se pretenda insuflar ánimos, desde el periodismo es preciso explicar la situación acercándonos lo más posible a la realidad presente y futura.
Ens ocupem en aquest vídeo de les jornades que Attack va organitzar a Barcelona a finals de juny i primers de juliol de 2.010.
Són temps de molta repressió, afirmaven per afegir: “si algú es pensava que el capitalisme avançaria de reforma en reforma fins a la felicitat total, s’ha acabat el somni.
Carlos Taibo recordava que tradicionalment s’ha parlat de dos tipus de capitalisme, el nord-americà, basat en la competitivitat més ferotge i l’europeu, amb vocació social i adreçat a la construcció de l’estat del benestar. Després de dos dècades de neoliberalisme, deia Taibo, que ha quedat del presumpte capitalisme social europeu? I es responia: “hem assistit a un progressiu apropament de tots dos models amb un clar profit pel nord-americà”.
Durao Barroso explicava les polítiques de la Unió Europea dient que són com les que aplicaria una família amb tres fills, un dels quals està malalt. Per tant, dedicaria més recursos al malalt en detriment dels dos més sans. El problema és que malalt, per la Comissió, és la competitivitat i els sans, els dos que han deixat de percebre tant atenció, són els drets socials i el medi ambient. I quin ha estat el resultat? Drets socials en retrocés, precarietat, jornades més llargues i salaris en descens per no parlar de l’atur.
Hoy publica 1ª evidencia plantas transgénicas se han asentado en naturaleza. Actividad ¿etica? Monsanto /www.youtube.com/watch?v=gBnA2eOJuYo 3 weeks ago
Crisis aplaza lucha contra cambio climático: vamos a permitirlo?
La Crisis debería ser oportunidad cambiar modelo vida y garantizar Futuro. 1 month ago
Últim article