El 29 de Novembre de 2009, Alícia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta, foren segrestats per un grup relacionat amb Al-Qaida.
En aquest vídeo podeu veure el grup de la Caravana Solidària abans i després d’aquell dia.
Els cooperants de BAS no van perdre l’esma tot i els fatídics fets d’aquell dia.
Avui els cooperants continuen segrestats i els seus companys, encara que satisfets perquè no van deixar de fer la feina col·lectiva, continuen aclaparats per un segrest que sobrepassa els dos mesos.
Es clar, però, que qui ho està passant pitjor (MOLT) son l’Alícia, en Roque i l’Albert.
Companys us volem a casa, les vostres famílies us necessiten i tots plegats us trobem a faltar.
VISCA LA LLIBERTAT.
SOLIDARITAT
Roque, Albert i Alícia, LLIBERTAT.
Fa 40 anys que Eugenio Bacaicoa dedica la seva vida a aixecar l’Àfrica. Ha treballat durant dècades a Burkina Faso i a Mauritània, on han segrestat els tres catalans. És portaveu dels missioners de l’ordre dels Pares Blancs.
Cada cop pren més cos la tesi que els cooperants catalans haurien estat segrestats per lladres subcontractats per Al-Qaida?
És gairebé segura. El Sàhara abans era un lloc de pau però, a poc a poc, homes del desert com els tuareg han volgut manar en aquesta zona. D’altra banda, Al-Qaida busca tenir influència al territori. La xarxa de Bin Laden s’ha adonat que l’Àfrica no li pertany sinó que és dels africans i intenta imposar-se als països subsaharians. Per a aquesta xarxa, la ideologia és molt important però ho és més la pela. I per poder viure-hi han de segrestar persones a canvi d’una retribució. Els cooperants catalans, que simplement passaven per allà, eren la presa ideal.
És atípic que s’hagi posat com a condició l’alliberament de presos islamistes.
No, però això és una tapadora per dir que es necessita posar un argument polític o sociològic per donar-hi valor. Però és tot mentida. Ells volen diners i, segons sembla, els terroristes han acceptat rebaixar el pagament del rescat a 5 milions de dòlars. Al principi en volien de 8 a 10.
Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (FCONGD), assenyala els objectius i les reflexions que vol abordar durant el seu mandat.
La FCONGD exigirà a tots els partits que es pronunciïn sobre el 0,7, durant la propera campanya electoral, amb l’objectiu que d’una vegada s’acompleixi.
Physicians for Human Rights (PHR), és una organització que està liderant, entre d’altres coses, la investigació sobre la fossa comú on van ser enterrats més de 2000 talibans que van morir de inanició i asfixia, tancats a contenidors, l’any 2001, quan va començar la guerra a l’Afganistan.
A Barcelona s’estan celebrant les jornades “Afganistan, un crit contra la impunitat”, organitzades per l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA).
Entre els participants hi ha Stefan Schmitt, responsable forense de “PHR”.
SICOMTV parlarà amb Schmitt i us explicarà tots els ets i uts d’aquesta història que PHR ha investigat i destapat i el New York Times va publicar l’any passat. I que el president dels estats Units, Barack Obama, s’ha compromès a investigar.
El vídeo que podeu veure a sota, l’hem obtingut de Youtube on “PHR” l’ha penjat perquè tothom pugui tenir informació sobre una violació tant flagrant dels Drets Humans. Observareu, que de cop i volta, l’any passat, van desaparèixer els cadàvers.
José Luis Rodríguez Zapatero está dispuesto a implicarse personalmente para acelerar la liberación de Albert Vilalta, Alicia Gámez y Roque Pascual, los tres cooperantes catalanes secuestrados el pasado 29 de noviembre de Mauritania por la rama magrebí de Al Qaeda. A punto de cumplirse dos meses de cautiverio, el jefe del Gobierno quiere aprovechar su viaje del próximo fin de semana a Addis Abeba (Etiopía), donde asistirá a la cumbre de la Unión Africana, para entrevistarse con los presidentes de los dos países más directamente implicados en el secuestro: el maliense Amadou Toumani Touré y el mauritano Mohamed Uld Abdelaziz. Fuentes gubernamentales admitieron ayer que se ultima la celebración de ambas entrevistas, aunque el programa no está cerrado.
Eric Toussaint és historiador, analista polític, doctor en ciències polítiques i president del CADTM-Bèlgica (Comitè per l’Anulació del Deute del Tercer Món).
Volen que paguem la crisi!
La crisi no és tan sols financera, ho és també econòmica, alimentària, climàtica…
És una crisi del sistema capitalista. I hem passat d’una crisi privada a una crisi pública.
Ara volen que les persones paguin la crisi tot retallant-los-hi els drets aconseguits en el decurs dels anys.
Al Tercer Món la Crisi és Alimentària
En aquest capítol Toussaint analitza com afecta la crisi als països del Tercer Món. I constata que més que no pas la crisi financera, els fa mal la crisi alimentària. El menjar és un 50% més car i cada persona ha de dedicar d’entre un 70 i un 90 per cent dels seus ingressos, a comparar els aliments imprescindibles per viure.
Toussaint també ens explica quin paper hi juga la Xina.
Tindrem una nova crisi del deute extern
El deute dels països en vies de desenvolupament és de 1,35 bilions de dòlars.
El deute dels Estats Units es de 13,5 bilions.
Els països del Sud han de dedicar entre un 20 i un 40 per cent del seu pressupost, a pagar el deute.
Amb la crisi, el cost de les primes de risc que imposen els banquers del nord per a concedir nou crèdit, que es fa servir per pagar deutes anteriors, s’han apujat i molt. Per a fer front a aquests costos
han de fer servir les seves reserves en divises internacionals, reserves que, d’aquesta manera, s’aniran esgotant a poc a poc. Quan això passi esclatarà una nova crisi del “deute”
La crisi no ha passat i empitjorarà
Els bancs, les entitats financeres, tenen una gran quantitat d’actius contaminats en els seus balanços.
Hi ha més d’una bomba per esclatar en el sistema financer internacional. Ara vivim un moment de millora de l’economia perquè les empreses que havien reduït la seva producció, s’han quedat sense “stocks”. Aquest parèntesi durarà uns mesos després dels quals l’economia tornarà a caure.
Estem vivint també, una ofensiva del capital contra el treball i si no reaccionem, viurem molts anys amb una gran taxa d’atur.
La crisi l’han de pagar aquells que l’han provocat
Els governs haurien de recuperar els diner que s’han fet servir per rescatar les entitats financers i s’hauria de carregar aquest cost sobre els beneficis obtinguts pels accionistes.
A més a més, per a fer front a la crisi, caldria:
Reduir el temps de treball.
Reduir radicalment la desocupació.
Garantir els salaris.
Invertir en creació de feina.
Posar fi a l’onada de privatitzacions.
Eric Toussaint ha escrit un grapat de llibres, el darrer dels quals, amb Damien Millet, porta per títol: “60 preguntes, 60 respostes sobre el deute, el FMI i el Banc Mundial”.
Toussaint va fer aquestes declaracions a SICOMTV en el decurs de les jornades: “Mobilitzacions globals: noves formes de fer política”
El colectivo Maloka ha escrito el libro: La economía de las drogas ilícitas, escenarios de conflictos y derechos humanos. En él se aborda el dinero que estas drogas mueve y su relación con los conflictos armados. A su vez se explican las consecuencias de la crisis económica en este “terrible mercado”. Lo exponen: Xavier Badía, director de la “Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya” y José Aristizábal, miembro del colectivo Maloka.
Oriol Amorós, secretari d’immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya, ens explica què s’hauria de fer per millorar les polítiques migratòries en general i en concret, les vinculades a l’Àfrica sots-sahariana.
Entre d’altres coses creu que s’hauria de compensar la pèrdua de capital humà que es produeix en els països d’origen i ens recorda que el 50 per cent dels metges de l’Àfrica sots-sahariana treballen a països de la OCDE.
Oriol Amorós també ens parla de l’accés al crèdit dels migrats en els països de destí com a forma de potenciar inversions ens els estats d’on són originaris, de les migracions circulars i lamenta profundament la dificultat que suposa adquirir la nacionalitat espanyola que es pot demorar fins a 20 anys.
Jean Bosco Botsho és el president d’Africat, l’Associació cultural Afro-Catalana. En aquest vídeo ens explica com s’ha de fer la mediació en els conflictes. El conflicte s’ha de resoldre quan apareix, sense esperar massa, quan encara és una disputa quotidiana. En cas contrari pot esdevenir greu i arribar a causar morts. Els africans els intenten resoldre entre ells, evitant la intervenció de gent de fora. Una altra cosa són els conflictes entre estats que no és el tema de la reflexió que avui ens ocupa.
Jean Bosco Botsho ens ho explica:
Us suggerim dos llibres: Diàleg, prevenció de conflictes i mediació a l’Àfrica subsahariana. Cas de Gàmbia i Senegal i La pau s’aprèn, contes africans per a la bona convivència. Gàmbia Mali, Senegal”.
Últim article