Empezamos un serie dedicada la forma de vida actual para tratar de descubrir las mejores opciones de futuro. Hemos conversado con Daniel Gómez,Presidente de la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos y editor del web “Crisis energética”.
En el primer capítulo, bajo el título, ¿se puede prosperar sin crecer? ; hemos abordado las siguientes cuestiones:
¿Cómo ha sido el crecimiento hasta la fecha?
¿Se puede seguir creciendo indefinidamente?
¿Qué pasará cuándo se agoten los combustibles fósiles?
¿Podemos vivir de los flujos solares?
¿Podemos cambiar la mentalidad y adaptarnos a una nueva manera de vivir?
El segundo capítulo está dedicado a la “Relación entre Alimentación y Energía”.
Un dato es más que relevante: por cada caloría que ingerimos se han dedicado 10 a su obtención.
¿Es esto sustentable?
Nos formulamos las siguientes preguntas:
¿Cual es la relación entre alimentación y energía?
¿Cuales son las consecuencias de esta relación?
¿Efectos de esta relación sobre el medio ambiente?
¿Consecuencias para la agricultura y los agricultores?
¿Qué supone para el Tercer Mundo?
Campanya de la Lliga dels Drets dels Pobles, per a donar a conèixer el conflicte de la RD del Congo, un dels països més rics del continent Africà en recursos minerals, però en la qual aquesta font de riquesa es converteix en instrument de guerra i de violència continuada. Un conflicte oblidat i molt complex, de múltiples interessos i que traspassa fronteres.
La RD del Congo és un país ric en recursos i empobrit per l’apropiació indeguda que es fa de les matèries primeres, per part del món occidental i de les elits corruptes locals. La guerra es el millor mètode per aconseguir-ho.
La RD del Congo te or, petroli, coure, zinc, cobalt, estany, urani i coltan.
La Guia de la campanya, ha estat editada per la Lliga dels Drets dels Pobles i ha estat elaborada per Elisenda Salomó, Xavi Zulet i Iris Boadella.
Quan el llarg segrest dels tres cooperants catalans Albert Vilalta, Alícia Gámez i Roque Pascual semblava haver entrat en la recta final, segons van confirmar diverses fonts pròximes a les negociacions, els terroristes de l’organització Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) han llançat una nova ombra d’incertesa sobre el desenllaç del cas. Un dels intermediaris enviats pel Govern de Mali per negociar amb els segrestadors va assegurar ahir que la branca magribina d’Al-Qaida ha ampliat les seves demandes i, a més d’exigir una quantitat no especificada de diners (que algunes fonts xifren en cinc milions de dòlars), ara reclama l’excarceració de diversos presos islamistes que estan reclosos a la presó de Lahsar, a Nouakchott, la capital de Mauritània. El Govern maurità es va pronunciar aquesta mateixa setmana en contra de l’alliberament de reclusos a canvi d’ostatges.
La nova exigència va ser revelada pel negociador malià a Serge Daniel, el veterà corresponsal de l’agència France Presse a Bamako. No obstant, cap font oficial a Mali va confirmar l’existència d’aquesta petició. Tampoc ho va fer el ministre espanyol d’Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, que va assegurar que no té coneixement «d’aquest comunicat», de manera que, va dir, no li dóna «la més petita transcendència». «És un rumor més, una altra declaració més», va afegir. Moratinos, que era a Còrdova en una trobada informal dels caps de la diplomàcia europea, va reiterar que la posició de l’Executiu és de «prudència, discreció i responsabilitat», informa Julia Camacho.
ESTRATÈGIA MAURITANA / L’especialista en terrorisme Isselmu Uld Mustafà, director del setmanari maurità Tahail Hebdo, va apuntar a EL PERIÓDICO que l’exigència d’alliberament de salafistes empresonats a Mauritània pot «complicar» la resolució del segrest, però va recordar que «igual que Mali va dir que no negociaria i després va excarcerar islamistes per les pressions de França, Mauritània podria fer el mateix».
EXIGIM L’ALLIBERAMENT DE L’ALÍCIA EN ROQUE I L’ALBERT
Caravana Solidària. Mauritània: El segrest – 2 -
En aquests vídeo podem veure els membres de la Caravana quan passen per Mauritània.
El vídeo comença el 29 de Novembre de 2009, el dia en el que foren segrestats tres dels seus membres: l’Alícia Gámez, en Roque Pasqual i l’Albert Vilalta.
Tot i l’adversitat, tots els participants van decidir continuar la feina prevista demostrant que res els faria alterar la seva agenda solidària.
En aquest clip podeu veure els membres de la Caravana Solidària de la què formàven part els tres cooperants catalans. En el clip els cooperants estan recorrent el Marroc i encara no hi són en Roque Pascual, l’Alícia Gámez i l’Albert Vilalta.
I en aquests podeu veure a quasi tots els membres de la Caravana Solidària, entre els que hi ha dos dels segrestats. Era el dia de la sortida cap el Senegal i Gàmbia, al port de Barcelona.
Volem a l’Alícia, en Roque i l’Albert a casa LLIBERTAT
Eleccions a l’Iraq
Situació a Xile Mercat Fam: Un equip d’Acció contra la Fam es va traslladar l’any passat fins a Mali, Níger i Mauritània, zones de la regió del Sahel, per captar diferents mirades sobre la problemàtica de la fam i la desnutrició. Tot el que van portar d’aquests viatges ha estat resumit i concentrat en el Mercat Fam, un espai quotidià, concebut a manera d’exposició itinerant que s’ha pogut veure a Lleida i que ara s’exposa a Barcelona.
Tertulians: Siscu Baiges, Joan Barrera, Nicolás Cortés
De 11 a 12
Tinguem la Crisi en Pau: Josep Cabayol.
Visita de la Fundació del FC Barcelona a un camp de refugiats del Congo.
Contes del Món: Escola Dones d’aigua de Sant Iscle de Vallalta
l’Hospitalet Coopera: Damià caro ens recorda que aquest cap de setmana encara podem visitar l‘exposició dedicada a Víctor Jara i al Govern de Salvador Allende a l’Auditori Barradas de l’H.
En el vídeo següent podeu veure qui fa el programa i conèixer els objectius que es persegueixen.
Ada Colau, trabaja en el “Observatori dels Derets Socials” (DESC). Y ha participado activamente en las movilizaciones en favor de políticas sociales de vivienda.
Con ella empezamos la búsqueda de los “porqués” de la ausencia de políticas gubernamentales de vivienda en favor de los más débiles.
El primer capítulo lo dedicamos a las políticas de precios, hipotecas, compras y alquileres de pisos..
Empezamos con el informe para España del “relator” de Naciones Unidas que ya detectó en 2007, el exceso en la construcción de vivienda, la especulación, la poca disposición de vivienda asequible, la gran cantidad de pisos vacíos y la corrupción.
Especulación contra el derecho a la vivienda:
¿Cómo es posible que no haya políticas públicas en favor de la vivienda para todos?. ¿Cómo es posible que se haya favorecido la compra, con abundantes beneficios fiscales, en detrimento del alquiler o de otras tenencias como las cooperativas?.
Sólo se explica por la especulación desmedida con el apoyo de la administración. Ahora vivimos las consecuencias.
El 23 de Gener es va presentar la Casa Amaziga de Catalunya a Barcelona.
La Casa Amaziga de Catalunya neix amb la voluntat de ser el referent del Poble Amazic a Catalunya i punt de trobada entre la ciutadania amaziga i catalana.
Amazic és el nom amb el qual es denominen els pobladors originals del nord d’Àfrica. Amazic significa lliure o noble. Es calcula que, en l’actualitat, la població amaziga està composada per més de 20 milions de persones. La seva llengua, l’amazic, s’ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividida en un gran nombre de dialectes.
A Catalunya, es calcula que el 80% de la població d’origen magrebí es considera d’origen amazic. Aquest fet, situa a la llengua amaziga com la tercera llengua més parlada en el nostre territori, després del català i del castellà.
Fruit d’aquesta realitat migratòria i del reconeixement mutu entre dos Pobles, el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució 1197/VI de 6 març de 2002, des d’on es volia mostrar el suport a la identitat, la llengua i la cultura del Poble Amazic.
Najat El Hachmi, Nador, 2 de juliol de 1979, és una escriptora catalana i mitjancera cultural d’origen amazic. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amazic a l’antiga emissora Catalunya Cultura.
Actualment resideix a Granollers on treballa de tècnica a l’ajuntament.
Va ser guanyadora de l’edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb el llibre “L’últim patriarca”.
L’escriptora va participar de la inauguració de la Casa Amaziga de Catalunya. Va explicar un conte a través del qual volia deixar clara la “invisibilitat” de les dones dels seu país. És un conte que ella recorda que li havien explicat a casa i que correspon a la literatura oral del poble amazic, que no te una escriptura normalitzada i que per causa de la invasió d’altres idiomes, especialment l’àrab, a través de la televisió i del poc coneixement que es té del seu poble, corre el perill de desaparèixer.
La influència del Poble Amazic s’estén, de manera discontínua, des de l’oceà Atlàntic fins a l’oest d’Egipte, conjunt de territori que anomenen la Tamazgha. Sovint, coneixem aquesta zona com el Magrib, perquè aquest fou el nom que la colonització àrab va donar a la Tamazgha. La seva història està plena de conquestes romanes, àrabs, europees, etc. i aquest fet marca que, avui dia, la Tamazgha hagi esdevingut un territori fragmentat en diferents estats.
Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (FCONGD), assenyala els objectius i les reflexions que vol abordar durant el seu mandat.
La FCONGD exigirà a tots els partits que es pronunciïn sobre el 0,7, durant la propera campanya electoral, amb l’objectiu que d’una vegada s’acompleixi.
Physicians for Human Rights (PHR), és una organització que està liderant, entre d’altres coses, la investigació sobre la fossa comú on van ser enterrats més de 2000 talibans que van morir de inanició i asfixia, tancats a contenidors, quan va començar la guerra a l’Afganistan.
El vídeo que podeu veure a sota, l’hem obtingut de Youtube on “PHR” l’ha penjat perquè tothom pugui tenir informació sobre una violació tant flagrant dels Drets Humans. Observareu, que de cop i volta, l’any passat, van desaparèixer els cadàvers.
A Barcelona es van celebrar les jornades “Afganistan, un crit contra la impunitat”, organitzades per l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA).
Entre els participants hi havia Stefan Schmitt, responsable forense de “PHR”.
SICOMTV ha parlat amb Schmitt. En el vídeo ens explica tots els “ets i uts” d’aquesta història que PHR ha investigat i destapat i el New York Times va publicar l’any passat. I que el president dels estats Units, Barack Obama, s’ha compromès a investigar.
Eric Toussaint és historiador, analista polític, doctor en ciències polítiques i president del CADTM-Bèlgica (Comitè per l’Anulació del Deute del Tercer Món).
Volen que paguem la crisi!
La crisi no és tan sols financera, ho és també econòmica, alimentària, climàtica…
És una crisi del sistema capitalista. I hem passat d’una crisi privada a una crisi pública.
Ara volen que les persones paguin la crisi tot retallant-los-hi els drets aconseguits en el decurs dels anys.
Al Tercer Món la Crisi és Alimentària
En aquest capítol Toussaint analitza com afecta la crisi als països del Tercer Món. I constata que més que no pas la crisi financera, els fa mal la crisi alimentària. El menjar és un 50% més car i cada persona ha de dedicar d’entre un 70 i un 90 per cent dels seus ingressos, a comparar els aliments imprescindibles per viure.
Toussaint també ens explica quin paper hi juga la Xina.
Tindrem una nova crisi del deute extern
El deute dels països en vies de desenvolupament és de 1,35 bilions de dòlars.
El deute dels Estats Units es de 13,5 bilions.
Els països del Sud han de dedicar entre un 20 i un 40 per cent del seu pressupost, a pagar el deute.
Amb la crisi, el cost de les primes de risc que imposen els banquers del nord per a concedir nou crèdit, que es fa servir per pagar deutes anteriors, s’han apujat i molt. Per a fer front a aquests costos
han de fer servir les seves reserves en divises internacionals, reserves que, d’aquesta manera, s’aniran esgotant a poc a poc. Quan això passi esclatarà una nova crisi del “deute”
La crisi no ha passat i empitjorarà
Els bancs, les entitats financeres, tenen una gran quantitat d’actius contaminats en els seus balanços.
Hi ha més d’una bomba per esclatar en el sistema financer internacional. Ara vivim un moment de millora de l’economia perquè les empreses que havien reduït la seva producció, s’han quedat sense “stocks”. Aquest parèntesi durarà uns mesos després dels quals l’economia tornarà a caure.
Estem vivint també, una ofensiva del capital contra el treball i si no reaccionem, viurem molts anys amb una gran taxa d’atur.
La crisi l’han de pagar aquells que l’han provocat
Els governs haurien de recuperar els diner que s’han fet servir per rescatar les entitats financers i s’hauria de carregar aquest cost sobre els beneficis obtinguts pels accionistes.
A més a més, per a fer front a la crisi, caldria:
Reduir el temps de treball.
Reduir radicalment la desocupació.
Garantir els salaris.
Invertir en creació de feina.
Posar fi a l’onada de privatitzacions.
Eric Toussaint ha escrit un grapat de llibres, el darrer dels quals, amb Damien Millet, porta per títol: “60 preguntes, 60 respostes sobre el deute, el FMI i el Banc Mundial”.
Toussaint va fer aquestes declaracions a SICOMTV en el decurs de les jornades: “Mobilitzacions globals: noves formes de fer política”
El colectivo Maloka ha escrito el libro: La economía de las drogas ilícitas, escenarios de conflictos y derechos humanos. En él se aborda el dinero que estas drogas mueve y su relación con los conflictos armados. A su vez se explican las consecuencias de la crisis económica en este “terrible mercado”. Lo exponen: Xavier Badía, director de la “Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya” y José Aristizábal, miembro del colectivo Maloka.
Últim article